Metro de Tyne and Wear

Metro de Tyne and Wear

Inauguració	1980
Operador	Nexus
Transport	Trànsit ràpid
Municipi(s)	Tyne and Wear
Línies	2
Estacions	60
Longitud	77,7 km

El Metro de Tyne and Wear (en anglès, Tyne and Wear Metro) és un sistema de metro a l'Anglaterra Nord Est, servint a Newcastle upon Tyne, Gateshead, South Tyneside, North Tyneside i Sunderland, al comtat de Tyne and Wear. Es va obrir el 1980 i entre el 2007 i 2008 ha servit a 40 milions de viatgers en una xarxa d'uns 78 quilòmetres.^[1] Nexus^[2] és l'operador del sistema i és el quart sistema de metro del Regne Unit.

Metro de Tyne and Wear

Llegenda Whitley Bay Monkseaton Cullercoats West Monkseaton Tynemouth Shiremoor North Shields Northumberland Park A19 Meadow Well Percy Main A19 Palmersville Howdon Ashington, Blyth and Tyne Line East Coast Main Line Willington Gut Hadrian Road Wallsend Benton Four Lane Ends Longbenton Cotxera South Gosforth South Gosforth Regent Centre Wansbeck Road Fawdon A1 Kingston Park Bank Foot Callerton Parkway Airport estació de Newcastle International Airport Walkergate Chillingham Road Ilford Road Byker Ouseburn East Coast Main Line West Jesmond Manors Manors Curve Stock Line Jesmond Haymarket Monument St James Central Station River Tyne (Queen Elizabeth II Bridge) Gateshead Gateshead Stadium Felling Heworth A184 Pelaw apartador Pelaw Hebburn Jarrow A19 riu Don Bede A194 Simonside Tyne Dock Chichester South Shields apartador South Shields A194 Fellgate A19 riu Don Brockley Whins East Boldon by-pass loop East Boldon Seaburn Stadium of Light St. Peter's riu Wear Sunderland apartador Sunderland Park Lane University Millfield Pallion South Hylton   Durham Coast Line omitida per claredat

El metro de Tyne and Wear sol ser descrit com el primer sistema de tren lleuger modern de la Gran Bretanya. Pot ser considerat com un sistema híbrid, amb elements de tren lleuger, de metro i de ferrocarril de rodalia o interurbà.

El metro va començar a funcionar el 1980, i va ser un desenvolupament evolutiu, ja que és un sistema pioner en l'ús dels drets de via per crear un ferrocarril modern,^[3] amb túnels construïts sota Newcastle i Gateshead. Gran part de la ruta del metro va ser part d'un dels primers ferrocarrils elèctrics urbans del món, que va obrir el 1904 (vegeu Tyneside Electrics).^[4] El metro inclou la major part de dos dels ferrocarrils de passatgers més antics del món, Newcastle & North Shields Railway i Brandling Junction Railway, ambdós van obrir el 1839. En el cas de l'estació de Chichester, es troba en una antica ruta de ferrocarril miner, es va escollir aquesta part de la ruta, ja que passava per una àrea més densament poblada.